L’immens -i únic- error de les monges de negre

Article d'opinió de Jordi Llisterri a Catalunya Religió, i els seus comentaris a dia d'avui

"Quan les monges vestides de negre es van acostar al presbiteri i van començar a netejar l’altar consagrat per Benet XVI envoltades de mil homes vestits de blanc presidint la celebració, en diversos punts de la basílica la gent va començar a remoure’s de les seves cadires. Quan la situació va reclamar que s’ajupissin a netejar el terra, la incomoditat de molts dels assistents encara va ser més visible. Quin immens error la imatge de les dones fregant metre els homes s’ho miraven. Havia de ser així?

Les religioses que mig món va veure per televisió són les Auxiliars Parroquials de Crist Sacerdot. Tenen com a carisma específic col·laborar en la vida parroquial i en singular en l’ajuda a la vida sacerdotal “tant en allò material com en allò moral”. Per aquest carisma, actualment són les encarregades de la sagristia de la Catedral de Barcelona, i per això, se’ls va demanar que tinguessin cura de la tot allò necessari per la sagristia i dels utensilis litúrgics de la celebració a la Sagrada Família.

Per agrair-los aquesta col·laboració, se’ls va proposar que fossin elles les primeres a acostar-se a l’altar després de la consagració del papa i que netegessin l’altar i el paressin –amb les tovalles que havien fet les benetes-. Òbviament, les auxiliars parroquials van estar encantades de fer-ho i encara ara ho estant malgrat tot el que s’ha dit després. La il·lusió de participar en la cerimònia més important que ha viscut l’Església de Barcelona en dècades. 

     

Però el que es va plantejar com un reconeixement, ha acabat sent una imatge polèmica perquè visualitza un paper subordinat de la dona a l’Església i dóna peu a les critiques de les persones més sensibles en aquest tema (i també dels qui no tenen res més a criticar del diumenge).

L’error, doncs, va ser que ningú s’adonés, durant els assajos i durant la preparació, de la lectura que podia tenir aquesta imatge, potser perquè tampoc hi havia cap dona mirant-s’ho. En canvi, en directe, la majoria la vam captar a l’instant. I era un error ben fàcil de corregir, perquè enlloc està escrit en els rituals litúrgics que les dones han de netejar l’altar. Per exemple, no hi hagués hagut cap problema perquè la feina de monges (que algú l’ha de fer i no per això és menys important) podia ser perfectament compartida amb dos seminaristes o dos diaques –servidors-, que òbviament, serien homes.

Aquest és l’immens error, no haver-ho vist abans, que -també s’ha repetir- és l’únic error en una cerimònia de tres hores absolutament impecables. Els cerimoniers vaticans tenen prou mili feta com haver-se’n adonat abans i saber també que aquest és un tema especialment sensible en la societat catalana. "

Comentaris:

"La cerimònia va ser impecable, sí. Però crec que les monges no netejaven perquè no hi havia cubells ni fregones ni lleixiu: senzillament estaven preparant l'altar per a la consagració.

Ho vaig seguir per la tele i no vaig tenir aquesta sensació. Crec que és agafar el rave per les fulles. O és que algú ha criticat l'acòlit o el diaca que aguantava el missal al papa fos un home? Si hagués estat una dona estaríem parlant d'això.

Barrejar aquest episodi amb el fet que el sacerdoci només és masculí té un cert regust demagògic.

No és el teu cas, però qui ho ha criticat és gent que admet no professar la religió i que ja no saben què dir. Gràcies."

"Molt em temo que no va ser un error de previsió; no és que ningú se n'adonés en els preparatius; no és pas que els cerimoniers vaticans tenen prou mili feta... El tema de fons és que aquesta imatge, fàcilment manipulable, respon massa al que hi ha de fons. Per tant, deixa de ser una imatge irreal, errònia o falsa, perquè és més aviat real, correcte i veritable la realitat que la dona viu a l'Església. No és tant, doncs, que tants homes mirant asseguts en el presbiteri no fessin res..., com que tantes dones assegudes en els bancs de l'església, o al carrer, o en tantes i tantes parròquies, congregacions i famílies cristianes no hagin pogut tenir un protagonisme equilibrat amb el que van tenir els homes en aquesta impecable cerimònia (impecable menys en això, que va ser un desastre absolut i que serà recollit en els llibres d'història de l'Església de Barcelona quan dècades enllà, i fins i tot segles enllà, els estudiants de teologia o d'història de les religions analitzin quin era el paper de la dona en el passat...). El problema és que aquell passat que segles endavant s'estudiarà sobre la no-presència de les dones en l'Església, hauria de ser també el nostre passat; i no ho és..., perquè és el nostre present...! Malauradament, tristament, i gens evangèlicament. Gràcies pels teus escrits, Jordi"

"Totes les reflexions són ben correctes. Jo haig de dir que em vaig adonar quan m'ho van dir els meus pares, que ja van camí dels vuitanta anys i que són creients. Jo també ho sóc, així que la meva opinió és "des de dintre".

Em sembla que hi ha alguns punts a tenir en compte:

- Primer, que ningú s'adoni del mal efecte del fet, vol dir que és quelcom acceptat com a "normal" o, pitjor encara, com a "natural". Molta feina a fer encara dintre de l'Església pel que fa als rols d'homes i dones!

- Normalment, a les cases, quan les dones estan fent feina, els homes que no col·laboren (hi ha de tot, per sort) solen dissimular: clavant els ulls a la tele, al diari, a la play o desapareixent a una altra cambra per jugar amb l'ordinador. A la Sagrada Família hi havia un munt d'homes ben asseguts mirant-s'ho. Cap no es va sentir incòmode? Perquè diu molt poc de la seva sensibilitat, si és així.

- Se suposa que l'ofici de tots els homes que hi havia al presbiteri és "comunicar". Un llibre ben bonic del cardenal Martini es titula "El prevere com a comunicador". Suposo que més d'un dels que hi era l'ha degut llegir. Doncs cal dir que són mals comunicadors si no s'adonen del que ens diuen els gestos, que sempre és moltíssim més que les paraules. Amb un sol detall han fet que la cerimònia estigui en boca -webs i blogs- de molts, i en negatiu. Feia falta?

Sincerament, com a professional penso que s'han carregat la "imatge de marca" de l'Església de la manera més tonta. I això és perquè s'ha pensat poc, s'ha menystingut un detall sensible i perquè s'ha actuat per inèrcia, sense pensar en qui havia de rebre el missatge (un públic potencial de 150 milions de persones, no els fidels de la catedral de Barcelona).

Val a dir que tot hagués estat diferent si al presbiteri també hi hagueren estat presents dones com a oficiants o almenys si l'altar l'haguessin preparat entre homes i dones.

En tot cas: dones per preparar l'altar, una per llegir i, amagada, però la vam veure força per la tele, una magnífica organista, que potser va ser la persona que més va "treballar/oficiar" en tota la celebració.

Si la litúrgia és expressió del poble de Déu i diu de la seva realitat, està clar que els eclesiàstics no ens veuen més que com a "actrius secundàries" d'allò que ells decideixen.

Per cert, ¿quan l'Església reivindicarà el dret dels homes de participar en igualtat en les feines de la llar i la cura dels fills? Es tracta d'una assignatura pendent, i no cregueu que és cap tonteria. Ningú s'ha fet aquesta pregunta? Per a quan un encíclica que parli sobre "la dignitat de l'home" i afirmi contundentment la seva corresponsabilitat amb la dona?"