divendres, 29 de gener del 2010

Un nom inusual

No crec que mai arribi a ser bisbessa. I menys si tenim en compte que m'estic apropant perillosament als 50. I si hi afegim que ni tan sols sóc diaquessa.

Més difícil encara: la meva església no accepta que les dones poguem accedir a l'ordre sacerdotal. Complicat, doncs, oi?

Així doncs, el títol del bloc, d'on ve? Doncs ve d'una petita broma que em fa de tant en tant una persona que em coneix bé i que sap que sí, que el dia que obrin a les dones les portes del Seminari, jo faré cua des d'una setmana abans per inscriure-m'hi, tal com fan molts per aconseguir entrades als concerts.

Si, el dia que se'ns obrin les portes, serà un súper-concert, perquè hi sonarà música de debó, a l'Església. Hi cantarem amb totes les veus.

Però això no significa que us estigui donant el pal contínuament amb aquest tema. Seria difícil, perquè no dóna per a tant. En realitat es tracta de quelcom molt senzill, i molt fàcil de resoldre, si es volgués.

Aquí us parlaré de les meves reflexions, de l'Evangeli, de propostes dintre i fora de l'Església, de lectures...

Personalment, penso ser respectuosa amb tothom, a menys que algú faci o digui alguna cosa que m'alteri molt. Però això no sol passar.

Igualment, agrairé que els comentaris siguin també respectuosos envers mi. Però, per si de cas, activaré la moderació de comentaris.

Que Déu us beneeixi i us acompanyi.