"L’atur no ha de castigar més les dones"

http://pastoralobreradebarcelona.blogspot.com/"

El 8 de març és un símbol per a les dones de tot el món. Tot i haver acomplert el primer centenari dels tràgics fets que recorden aquest dia, el Dia Internacional de la Dona Treballadora continua tenint moltes raons per existir i moltes discriminacions per esborrar definitivament, per caminar cap a una societat amb igualtat d'oportunitats.

La situació de la dona treballadora encara és molt lluny de la igualtat d'oportunitats respecte als homes. Hi ha moltes precarietats que es fonamenten en un model de societat molt ben après i interioritzat, on els homes i les dones tenen uns rols definits, que costen de canviar. La situació s'agreuja si som dones i som joves, i també si, a més, som immigrants.
Encara trobem molts testimonis de dones que diuen: Em plantejo si podré formar una família. Penso que és impossible treballar en les condicions en què em trobo. S'ha de pensar molt, perquè no tindré gaire temps per dedicar-lo als meus fills i filles. Jo li dic a la meva parella que potser quan tornem a Hondures ens ho podrem plantejar, o si aconseguís un treball estable aquí, que tal i com estan les coses no crec que passi (Jenny, d'Hondures).

Un altre exemple de la situació de la dona treballadora és aquest: Com a fisioterapeuta, no crec que tingui
connotacions especials el fet de ser dona de cara a les empreses, però si que en té de cara als pacients. Es pensen que com que sóc una noia (i més aviat petita), no seré capaç de sostenir una persona mentre l'estic reeducant a caminar o fent pujar i baixar escales, quan trontolla i comença a caure. Però això no és veritat, ja que no és per la força bruta que aguantaràs una persona que cau, és per com compenses amb el pes del teu cos la caiguda del pacient. Costa explicar-ho als pacients, així que la solució que he trobat és ensenyar- los, fent una demostració en viu, que tot i ser dona i “petita” el puc aguantar.... (Helena, militant de la JOC).

Aprofitem l'ocasió per parlar-ne des del que vivim en el nostre entorn. Ens adonem que Déu ens ofereix un projecte col·lectiu basat en el reconeixement de cada persona, de cada home i de cada dona, cosa que sempre sorprèn. S'estranyen que Jesús parlés amb una dona (Jn 4, 27).

Per això posem de manifest el valor de tota persona, especialment de la dona per totes aquestes situacions que encara vivim. Cap de nosaltres no pot ser menyspreada, ni pot ser tractada socialment com a un objecte de consum o mà d'obra barata.

En, i des dels nostres moviments continuem treballant, transmetent, lluitant i comprometent-nos a unir els nostres esforços, junt amb tantíssimes persones que defensen la igualtat entre els éssers humans i la prioritat de la persona per sobre del capital i del patriarcat.

Ens comprometem a continuar aquest camí amb la nostra metodologia, partint de la vida, de les situacions que estan patint els i les treballadores dels moviments i dels nostres entorns, amb qui compartim la vida i el treball dia a dia. Volem unir els nostres esforços amb totes les persones del món que lluiten i treballen en aquest mateix camí dins del món obrer.

Proclamem que:
√ L'atur no ha de castigar més les dones, les oportunitats han de ser iguals per a tothom.
√ Voler fer una família no hauria de representar un impediment laboral o quedar-se sense feina.
√ Hem d'eradicar els prejudicis de la societat sobre allò que una dona pot fer o no pot fer.
√ Les pensions de les dones no les poden deixar en el llindar de la pobresa.
√ Comunitàriament, hem de continuar fent per sortir de l'atur, la marginació, la soledat, els maltractaments...

Continuem lluitant, amb el somni que un altre món ja! és possible, que una vida igual per tothom i per a nosaltres, les dones, també és possible!"

MOVIMENTS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA I BALEARS: (ACO, GOAC, JOC, MIJAC), CAPELLANS OBRERS, RELIGIOSES/OS EN BARRIS I DELEGACIONS DE PASTORAL OBRERA DE LES DIÓCESIS DE CATALUNYA.