Una engruna de fe

"Si tinguéssiu només una mica de fe...". Jesús es mirà la morera. 

("El Mestre et mira", va pensar, tensant-se una mica, i parant l'oïda ben atenta).

"Si tinguéssiu només una mica de fe, li diríeu a aquesta morera..." 

("Què?")

"... arrenca't de soca-rel i llança't al mar,"

("Com?", s'estremí, mentre les seves arrels s'enfonsaven a la terra amb més força de la necessària).

"... i ho faria".

La morera es relaxà del tot i, discretament, tronc endins, esclafí un riure burleta: 

"Déu meu, que n'ets de bromista! M'ho havia empassat de debò! Ells no tenen aquesta mena de fe".

Quina mena de fe és la teva? 

Creus amb el cap (afirmació/defensa de veritats)? 

Creus amb el cor (sents allò que creus i ho fas criteri de vida)? Què fas quan "no sents"? O la fe està prou arrelada en el cor com per no dependre només del sentiment? Ho consideres una qüestió de voluntat -creus perquè vols creure- i/o de fidelitat?

Creus, fonamentalment, en el sentit més propi de "fer confiança" i "obeir"? 

A qui? A persones concretes, a l'autoritat, al Senyor Jesús?

Cerques en la pregària i el discerniment allò que Déu vol? Hi confies?

Per quins camins et porta la teva fe? Et fa actuar d'una manera diferent?

En què canviaria la teva vida si tinguessis una mica, una engruna, un microgram de fe? 

Què t'atreviries a fer? 

En què series més valent/a? 

Com canviaria la teva perspectiva?

"Llança el teu cor per sobre de tanca, i la resta anirà al darrera" (N.V. Peale)

T'atreveixes a saltar?