Roma i la nova evangelització: moltes perplexitats

Article de Marta Nin, al seu bloc Una catalana a Roma de Religió.cat

Amb el nou motu proprio Ubicumque et Semper, presentat aquesta setmana a Roma, Benet XVI dóna les bases per al nou Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització, presidit pel bisbe italià Rino Fisichella. En la Carta Apostòlica amb la qual es presenta el document, el papa reitera que el deure i la missió de l’Església és “anunciar sempre i en tot lloc l’Evangeli de Jesucrist”. Segons Benet XVI “l’allunyament de la fe” i “la pèrdua del sentit del sagrat” que viu Occident com a causa de les “transformacions socials” dels nostres temps condueixen a un “desert interior” en l’home pel fet que a aquest acaba mancant-li “el fonament de totes les coses”.

Seguint la inspiració de Pau VI en la seva Evangelii nuntiandi, on Montini escrivia que l’evangelització “ha de buscar constantment els mitjans i el llenguatge adients per proposar o tornar a proposar la revelació de Déu i la fe en Jesucrist” i continuant en la línia del que Joan Pau II anomenava la “nova evangelitació”, Benet XVI institueix aquest nou dicasteri amb un decret de només quatre articles força generals que remarquen la necessitat que el nou Pontifici Consell treballi en col.laboració amb les Conferències Episcopals, tingui en compte les realitats ja existents, afavoreixi l’ús de les noves formes de comunicació i promogui el catecisme com a eina “essencial i completa del contingut de la fe”.

Des del primer moment, em va sobtar la creació d’un nou engranatge en la ja plúmbia curia romana. A més a més, si la missió evangelitzadora és el deure fonamental de l’Església, ho és també de tots els dicasteris actualment presents al Vaticà. Les congregacions i pontificis consells existents tenen com a fulcre l’evangelització.

Sobta, doncs, que se’n crei un expressament per a això perquè, malgrat que en la presentació del nou motu proprio Rino Fisichella negués que el dicasteri sigui una “solució burocràtica a problemes culturals”, aquest nou pontifici consell vindria a ser com un ministeri que vetlla pel compliment del programa electoral. Fisichella va afirmar que caldria col.laborar amb els altres dicasteris romans pel que fa a la complementarietat de les funcions, i és evident que aquestes funcions acabaran sobreposant-se. En aquest sentit, a la cúria, en els passadissos de diferents dicasteris no s’acaba d’entendre el naixement d’aquest pontifici consell.

Sobta també, com va denunciar un vaticanista anglès en la roda de premsa de presentació, que es faci públic el text del motu proprio només en italià i en llatí. Al motu proprio es parla específicament de “comunicació” però “comencem malament, el món no parla italià”, va dir a Fisichella el corresponsal de The Tablet. Per què no surten alhora les traduccions en les altres llengües? Fisichella es va excusar dient que allò no havia depès d’ell, perquè fins al moment de la presentació, no tenia cap poder de jurisdicció.

Aquest detall és l’enèsim que demostra com a la Secretaria d’Estat no es té consciència de la importància de la comunicació. L’Evangeli és anunci, l’anunci és comunicació, l’Església és universal, s’està presentant un dicasteri sobre la necessitat de l’anunci, però no es dóna als periodistes no italians la traducció oficial del text papal.

D’altra banda, sobta que alhora de posar-se davant la descristianitació d’Occident, la jerarquia eclesiàstica no només no faci un intent d’autocrítica, sinó que davant les preguntes dels periodistes en aquesta direcció, el cap del nou Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització, respongui talment com si no hagués entès la pregunta. La jerarquia arriba sempre tard, perd tots els trens i en dóna les culpes al rellotge.