Benvolguts i benvolgudes, de tant en tant trobem alguna botiga amb la persiana baixada i un rètol explicatiu on se'ns informa que aquell dia estan fent inventari. De la mateixa manera, aquesta servidora ha decidit tancar temporalment (o definitivament, això no ho sé) aquest bloc.
Ho faig després d'haver aconseguit més entrades de les que creia. Prop de 1.800 des del mes d'agost, quan vaig començar a disposar d'estadístiques. I de tots els continents. Hauria de dir que he tingut èxit. Però alguna cosa em grinyola per dintre i és això el que fa que m'aturi aquí, ja dic que potser només de moment.
Una bona pujada de l'audiència, haig de dir per amor a la veritat que es deu al viatge de Benet XVI a Barcelona. Ha estat una molt bona oportunitat perquè molts utilitzessin el cercador, i mireu! he tingut moltes visites inesperades d'arreu.
La majoria de les entrades s'han degut als temes controvertits d'Església, especialment al rol de les dones, al qual m'hi he referit contínuament. Heu d'entendre que jo sóc dona, i per tant aquest tema no és que em toqui de prop, és que el mastego cada dia i per això el conec bé. A hores d'ara em molesta profundament que alguns diguin tranquil·lament que "les dones no estan discriminades a l'Església". No sé si aguantarien un mes sent dona, tots aquests, veient amb els nostres ulls, escoltant amb les nostres oïdes i sentint amb els nostres cors com es nota de lluny que alguns germans nostres no ens aprecien ni ens entenen ni ens escolten, i, per tant, no ens estimen. Els qui actuen així es diferencien tan clarament del Senyor Jesús que per això moltes dones anem a buscar més directament en Ell la comprensió i el suport que ells són incapaços de donar-nos, ja que, per molt que diguin que són servidors, difícilment serviran bé a qui no estimen. Tanmateix crec que no són totalment "culpables" i que les seves actituds són resultat de nombroses anomalies que no comentaré, però que, al meu parer, perquè quedi clar, no tenen res a veure amb el celibat.
Com tampoc hi té a veure amb altres pecats que han estat molt presents en els últims temps. Sí, ja sé que discriminar les dones és un pecat, i afegeixo que és dels grossos, però sabeu que altres tenen molta més ressonància als mitjans de comunicació. No he volgut contribuir a airejar i escampar més aquesta desgràcia. És quelcom immensament dolorós si pensem en les víctimes, que difícilment es recuperaran sense ajut, i també si pensem en els qui han pecat i en perquè ho han fet, i com han gaudit d'una confiança de la que no podien ser dipositaris. Al final, com a creient, veig que tant uns com altres són batejats, formen part del Cos de Crist i hi aporten uns un dolor infinit i els altres una foscor que ensombreix la glòria del Senyor i l'amaga als ulls de molts. El resultat ha estat que les persones més febles en la fe, les que s'han sentit traïdes i enganyades, han abandonat la nostra Església. Però també altres de més fortes han resultat tocades. En tot cas, tot allò de bo que té l'Església ha resultat afectat d'alguna manera. Se'ns brinda una oportunitat de purificació personal, però també col·lectiva i estructural, que hauríem de saber aprofitar. Personalment, la meva tasca ja l'he feta, i altres coses que calen, depenen d'altres, i m'haig de refiar que sabran fer-ho, suposada l'assistència de l'Esperit Sant. Tot i que us confesso que tinc dubtes sobre la capacitat de les estructures per renovar-se.
Què em grinyola, doncs? Quan vaig escriure la "declaració de principis" del blog ja estava una mica farta de rebre comentaris on els meus germans en la fe m'insultaven obertament. O sigui, una es vol dedicar del tot al Senyor però si no és com ells creuen que ha de ser et poden dir tots els insults que penseu i algun de més recargolat, i encara creuen que han fet un favor al Senyor o a l'Església. Evidentment, mai vaig publicar aquests comentaris (potser hagués estat bé fer-ho, perquè veiéssiu el nivell d'àcids corrossius que circulen). No obstant, haig de reconèixer que això és dolorós i que em treu energies. Vaja, que no es una experiència gratificant precisament.
També deia que aquest és un blog personal per compartir les coses que m'interessen i em preocupen, però he notat que cada vegada ho faig menys. Sembla que em reprimeixo i m'autosabotejo amb més facilitat de la que estaria disposada a acceptar. En tot cas, les coses que m'interessen són moltes més de les que he expressat, i també les que em preocupen. Hagués tingut que afegir que hi ha coses que m'agraden moltíssim i que les gaudeixo profundament. I això també hagués estat bon material per al bloc. Però no ho he fet. Per què? Ni jo ho sé.
Finalment, per poder parlar obertament vaig elegir l'anonimat i vaig optar per un malnom agafat pels pèls. Ho llegirà qui me'l va posar en broma i espero que rigui sentint-se "culpable" del meu èxit, perquè secretament sempre he estat segura de que moltes entrades al bloc es devien a la curiositat ("com? una bisbessa?") i a la inquietud ("d'on ha sortit, aquesta?"). Reconec que l'ofici de bisbe em va molt gran, però segurament no hagués tingut cap atractiu un nom com "la diaconessa" (més probable) o "la dona creient rebel en algunes coses i potser molt carca en altres, enamorada del Senyor i de la Verge Maria" (massa llarg, però més a prop de la veritat).
En tot cas, si torno a obrir el bloc, potser notareu alguns canvis. Desgraciadament, segurament seguirà sent anònim i possiblement conservarà el nom... o quasi.
Bé, acabo l'any baixant persiana i desitjant-vos que la vostra pregària de final d'any sigui plena d'agraïment al Senyor i la vostra vida sencera, plena del seu Esperit. Pel que fa a mi, he après molt més del que creia i encetaré un nou any en el qual espero ser guiada per la Seva llum per tal d'anar coneixent més la meva pròpia veritat i anar conquerint més territori de llibertat, i així fer allò que és la Seva voluntat i que espero que em vagi desvetllant dia rera dia.
Una abraçada ben forta.
A reveure.
