La Masihi Foundation de Paquistan (la fundació dels cristians) ha proclamat el 20 de abril (aquest Dimecres Sant) jornada dedicada a Asia Bibi, la jove cristiana condemnada per blasfèmia.
El seu cas i la petició dels cristians de la regió de Punjab de modificar la llei ha generat una onada de violència, amb els assassinats del governador Salmaar Tasmeer i del ministre de les Minories religioses, Shahbaz Bhatti, que havien demanat la derogació de la llei.
El lema de la jornada és “amor per a Asia Bibi, un dia de pregària i dejú per ella”. La fundació paquistanesa ha demanat que tots els cristians del món encenguin una espelma aquest dia i preguin especialment per aquesta dona condemnada injustament a mort per blasfèmia. Les diòcesis catòliques de Paquistan i del món han anunciat que participaran d'aquesta iniciativa.
A casa nostra, em sembla que aquest missatge no ha arribat. I és una llàstima, perquè aqui també som perseguits els cristians. Potser no amenaçats de mort, però sí constanment ridiculitzats. Molts ho hem estat a la feina i ens ho trobem també a la família. Així que aquesta experiència no ens queda massa lluny.
Però a més, crec que tots plegats hem de reflexionar sobre allò que diem "ecumenisme" i que moltes vegades es queda en reunions, gestos, paraules... de les jerarquies de les diverses branques i no arriba pràcticament a la resta dels creients.
Jo penso que és quan ens trobem davant de la realitat de la persecució que ens adonem que superar les nostres divisions és possible. Asia Bibi no és catòlica però arreu del món preguem per ella i pels altres cristians perseguits, sigui quina sigui la seva denominació, i ens hi sentim units. Perquè qui arrisca la vida per Crist, no està proclamant de manera indubitable la seva unió sense escletxes a Ell? I no és davant de la realitat del martiri que queda sense sentit el debat acadèmic sobre si hi ha categories d'esglésies?
Al meu parer els fets mateixos neguen l'afirmació que algunes esglésies són més genuïnament cristianes que altres, ja que si en les diferents esglésies poden créixer cristians que consideren un honor donar la vida pel Senyor -com és el cas d'Asia Bibi-, llavors hem de creure que l'Esperit Sant hi ha actuat plenament, i això perquè l'acceptació del martiri és un grau heroic de la virtut de fortalesa i la forma més palesa de donar la vida per l'Amic.
És llavors quan crec que ens podem adonar que, per salvar les nostres diferències, creades quasi sempre (per no dir sempre) per nosaltres mateixos, només ens cal referir-nos al Senyor Jesús i llançar-nos a reconquerir la nuesa de l'Evangeli. Potser la unitat que molts busquem seria més fàcil si cerquéssim més fer realitat la Seva voluntat que protegir la nostra òptica, la nostra tradició i els nostres límits mentals i cordials (del cor!).
En aquesta setmana, que meditem i contemplem la Passió del Senyor, unim-nos a tots els germans d'arreu del món que pateixen pel sol fet de dur el Seu Nom i preguem perquè l'Església sigui una segons la voluntat de qui ens ha cridat a tots a formar part del Seu Cos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada