Esclaves del segle XXI

Papers CiJ. Inma Soler presenta un estremidor relat, amb testimonis concrets, sobre l’explotació sexual. El podeu trobar en el nostre últim paper: “Esclaves del segle XXI”.

El clamor de Joy, Krina i Carla, demanant alliberament i justícia han arribat a aquests papers. El seu crit, però, és un “crit” silenciat interessadament per aquells qui han fet del tràfic de dones un negoci profitós. Seguirem cecs i sords a un fenomen que redueix l’ésser humà a estat d’esclavitud?

Veure el text complet a: http://www.fespinal.com/espinal/realitat/pap/pap220.pdf

En español: http://www.fespinal.com/espinal/realitat/pap/pap219.pdf

El problema no es el Papa

De José M. Castillo, a Redes Cristianas

El libro que acaba de publicar Benedicto XVI da que pensar. El papa tiene el poder y la autoridad que tiene porque, en última instancia, el papa habla en nombre de Dios, invocando el poder y la autoridad que Dios le ha concedido. Si no hay Dios, ¿qué sentido tiene el papa y el papado? Para los que no creen en Dios, ¿qué sentido tiene creer en lo que dice el papa y obedecer al papa? Por lo tanto, el problema no es el papa. El problema es Dios.

Por eso he dicho que el libro de Benedicto XVI da que pensar. Porque, vamos a ver, según lo que acabo de indicar, hace sólo unos meses, cuando este papa viajó a Africa, Dios no quería en ningún caso el preservativo. Ahora, lo quiere, por lo menos, “como un primer acto de responsabilidad”. Pues bien, si ahora Dios no quiere que la mujer sea ordenada sacerdote, ¿quién me puede asegurar a mí que, dentro de unos meses (o años), Dios no pueda cambiar de opinión, como parece ser que empieza a cambiar en lo del preservativo? Detrás del libro del papa lo que está es el problema de Dios.

No hay que ser un lince para sospechar (al menos, sospechar) que, en todo este embrollado asunto, hay algo que no cuadra. Porque o bien lo que sucede es que el papa no tiene la autoridad que representa; o lo que sucede es que representa mal una cosa que es tan seria como la autoridad misma de Dios. En cualquier caso, si Dios es Dios, no parece que pueda andar cambiado de ideas y tomando decisiones variables y volubles, como nos pasa a nosotros los mortales.

Hubo tiempos en que los papas organizaban guerras, condenaban a los heterodoxos y quemaban vivos a los herejes porque Dios lo quería así. Ahora, los papas dicen que Dios no quiere nada de eso. Entonces, ¿en qué quedamos? ¿Es que el Dios, que representa el papa, es un Dios “cultural”? ¿O lo que sucede es que se trata de un Dios “contra-cultural”? El Dios que, por boca de un papa, condenó a Galileo es el mismo Dios que, por boca de otro papa, pidió perdón por lo que se hizo con Galileo.

Al decir estas cosas y plantearme estas preguntas, lo que estoy haciendo, ni más ni menos, es ponerme en el pellejo de muchas personas que, si piensan detenidamente en todo este asunto, se van a hacer las mismas preguntas que yo me estoy haciendo. Así las cosas, lo que (a mi juicio) parece más acertado es esto: lo propio y específico de Dios es la “trascendencia”. Lo cual quiere decir que Dios no está a nuestro alcance, “nadie ha visto a Dios” (Jn 1, 18). Porque lo propio y específico de los humanos es la “inmanencia”.

Pero, desde “lo inmanente”, lo que decimos que sabemos del “Trascendente”, no es Dios en sí, ni es lo que Dios piensa o lo que Dios quiere, sino la “representación” o “imagen” de Dios, que nosotros nos hacemos de Dios. No nos engañemos. Ni nos dejemos engañar. Lo inmanente se queda siempre en la inmanencia. Es, pues, desde el interior mismo del mundo, de la historia y de las libertades humanas como Dios nos habla y nos dice lo que quiere.

Ahora bien, si Dios no es un invento humano, lo único cierto que de él podemos saber es que Dios quiere la plena humanización de lo humano. Es decir, lo que nos hace más humanos, dignifica nuestra humanidad y hace más humana, más digna y más feliz la existencia de los humanos. Un Dios que no quiere eso, no es Dios, sino la representación de Dios que nos hacen quienes nos dicen que hablan en nombre de Dios.

No le faltaba razón al gran místico que fue el Maestro Eckhart (s. XIV) cuando decía: “Le pido a Dios que me libre de Dios”. Por eso Simone Weil escribió:”Dios brilla, en el sentido más positivo del término, por su ausencia”. Esto no es negar o anular a Dios. Esto es respetar a Dios. O mejor, “dejar a Dios ser Dios”. Y si todo esto resulta extraño, baste pensar que la revelación definitiva en Jesucristo culmina en la muerte de su Hijo en la cruz; es decir, “en la aparentemente más total de sus ausencias” (J. Martín Velasco).

(Artículo publicado en El Ideal)

Preservatius!

Preservatiu masculí

Que a aquestes alçades encara gastem saliva parlant de preservatius és segurament un signe seriós de que alguna cosa no rutlla en la nostra estimada Església. 

S'usen des de fa segles. Ja existien a l'antic Egipte. Però, més cap aquí en el temps, caldria fer memòria de que es començaren a usar a l'Europa il·lustrada amb aquest nom exactament. 

"Preservatiu" ve de "preservar" i el seu ús estava destinat als marits infidels, per tal d'evitar el contagi de malalties venèries a les seves esposes. 

Que ara parlem de si l'ús del preservatiu és acceptable en l'àmbit de la prostitució és, sens dubte i encara que a alguns els posi nerviosos, un pas endavant. Tot i que, a aquesta conclusió s'hi pot arribar a partir del sentit comú, que no es contradiu amb al fe. 

Ara, que encara no es defensi obertament el seu ús dintre del matrimoni en les situacions que tenen a veure amb la salut o en altres situacions de risc (i llavors qualsevol anticonceptiu podria ser acceptable), és quelcom que ens demostra que no som precisament una "església encarnada".

Preservatiu femení

No, sembla més aviat que alguns  -molts- pretenen ser una "església angèlica". Sí, estimats. Trobo penós que cada vegada que parlem d'encarnació -i això els teòlegs ho fan molt- desemboquem a l'economia, la justícia social, l'ecologisme... però ens oblidem d'allò que realment ens encarna, que és el nostre cos. 

I sembla que encara la sexualitat en general i tot el que es relaciona amb el sexe sigui difícil de pair i costi parlar-ho amb naturalitat. És la part del judaisme que els cristians hem perdut pel camí de l'acceptació dels filòsofs grecs. La recuperarem algun dia? Tan de bo perquè encara no n'hem parlat prou ni gaire a fons. Sembla que tinguem por de proclamar la seva bondat. 

I sembla que molts, potser perquè emmarquen el sexe d'entrada en l'àmbit del "perillós" (o del "pecaminós", que és pitjor), tenen la voluntat inconscient d'imposar alguna penitència innecessària als qui en gaudeixen, encara que sigui dintre de la més estricta legalitat (o canonicitat). 

Us passo aquest article -en anglès- de Bridget Mary's Blog, sobre la situació de les dones infectades de SIDA a Àfrica, majoritàriament pels seus marits, i els seus nadons. Hi inclou les declaracions que alguns bisbes d'arreu del món han fet sobre aquest tema. Al final, fa una crida als catòlics de la seva diòcesi als EUA, que no he volgut retallar per no alterar l'article. 

An Open Letter to Catholics: We and our (male) Bishops Are Failing Our Sisters in Africa

Faithful wives are needlessly being infected by their HIV-positive husbands as a result of the Vatican ignoring established Catholic principles of pastoral moral theology in addressing the HIV/AIDS Pandemic in Africa.

In sub-Saharan Africa, which has a Catholic population of over 158 million, 1.9 million Africans were newly-infected in 2008 with HIV largely as a result of heterosexual relations. Women represented 60% of those suffering from HIV & AIDS. This is 150% of the rate of infection among adult males. The year before, more than 1.6 million, mostly women and their children infected with HIV in the womb, during childbirth or thru breast feeding, died from AIDS.AIDS orphans at the end of 2007 totaled 11.6 million. An estimated 22.4 million adults and children were living with HIV in sub-Saharan Africa in 2008.

Catholic Relief Services (CRS) cares for one-quarter of all HIV/AIDS victims regardless of their religious affiliationbut is powerless to help prevent HIV and the suffering and deaths from AIDS because the Vatican has yet to demonstrate the compassion of Christ for these innocent women by allowing CRS to provide condoms to HIV-positive husbands who are unwilling to forego sexual relations with their spouses. Thus CRS is guaranteed an inexhaustible supply of women suffering and dying from AIDS to care for – a morally indefensible scenario. Sadly, availability to the millions of at-risk women of an effective microbicide to prevent transmission of HIV during sex is years off and antiretroviral medicine to prevent HIV from developing into AIDS must be taken lifelong. 

HIV prevention programs typically promote ABC – (1)Abstinence before marriage. (2) Be Faithful in Marriage and (3) Condoms if A & B are not feasible. The Vaticansupports A & B and rejects C when using condoms where one partner is HIV-positive is clearly PRO-LIFE.\

Unfortunately, African women are victims of their male-dominated cultures. A married woman living in sub- SaharanAfrica in all likelihood is already monogamous. It is her husband who is likely to have HIV. Yet refusing a husband’s sexual overtures risks ostracism, violence, and destitution for herself and her children. Women are physiologically more susceptible to becoming infected with HIV than men.

The African national conferences of Catholic bishops and the United States Conference Catholic Bishops (USCCB) have failed to stand up to the Vatican on this life and death issue. Thus these women, Catholic and non-Catholic, under the care of CRS, are also the victims of our male-dominated Catholic Church.

On the other hand, representatives of several national conferences of bishops of non-African nations and a number of individual cardinals and bishops, relying on established principles of pastoral moral theology, viz. double effect, the right to self-defense and lesser evil, have urged the use of condoms to save lives. Here is what some of these Catholic prelates have publicly stated:

In 2006, Mario Conti, Archbishop of Glasgow, pledged his support for the Pontifical Council for Health Care Workers' recent decision to conduct and release a study on condom use to fight AIDS and contended that using condoms to stop transmission of the disease from one spouse to another is "common sense”. (Sadly, that study was aborted and since then several million more women have been infected)

In 2006 Bishop Antonio Moreira, vice president of the Portuguese Episcopal conference, said "In a context of marriage where one or both are infected, the use of a condom is a clear case of a lesser evil."

Bishop Gilles Cote of the Diocese in Papua New Guinea, speaking to the Vatican’s ban on contraception,said, “We also have a law—you should not kill…so there is a moral responsibility that those with a partner who is infected are protected.”

One of less than a handful of bishops in Africa who have spoken out in favor of condom use is white South African Bishop Kevin Dowling who in 2005 said he considers using condoms to be "a pro-life option in the widest sense." "For me, the issue is simply this: How do you preserve and protect life? Under church doctrine, that is "not only allowable, it's a moral imperative,"

Mexican Bishop Felipe Arizmendi in January 2005 argued that condoms may be appropriate for those who cannot abstain. "They should use whatever is necessary in order not to infect others and not to infect themselves. There is no other alternative."

Cardinal Javier Lozano Barragán, a Mexican who heads the Pontifical Council for Health Care Workers, said he finds the use of condoms acceptable when abstinence is not an option. He said "If an infected husband wants to have sex with his wife who isn't infected, then she must defend herself by whatever means necessary. This position is consistent with the tenets of Catholic moral theology, which teaches that acts of self-defense can extend to killing in order to not be killed”.

Cardinal Georges Cottier, theologian of the pontifical household in February 2005 stated that while condoms cannot be condoned as a contraceptive, "the use of condoms in some situations can be considered morally legitimate to prevent the spread of HIV. That is where the commandment 'thou shalt not kill' is valid." 

The German Bishops Conference in 1997 noted “We must make people understand that sexual intercourse has its legitimate place within the space of lasting partnership that is protected by faithfulness and confidence. In the face of the effective life threat that results from HIV/AIDS, everything needs to be done to avoid an infection.”

Following Pope Benedict’s controversial statements regarding condoms during his visit to Africa in 2009, three Portuguese bishops took issue with Pope Benedict’s comments. Military Bishop Januário Torgal Mendes Ferreira said that “to ban condom use was equivalent to consenting to the death of many people,” adding that the Pope’s advisors should give him “more learned advice.” Bishop Manuel José Macário do Nascimento Clemente ofPorto said that the use of condoms by persons with AIDS is “not only recommendable” but also “can be ethically obligatory.” Bishop Ilídio Pinto Leandro of Viseu said that those “who cannot avoid having sexual relations are morally obliged to avoid passing on the disease by using a condom.” 

The World Health Organization has stated "The correct and consistent use of good quality condoms confers a level of protection as high as 85 to 95 percent against HIV transmission. Male and female condoms, when properly kept, stored, handled, and used, are the only scientifically proven barrier products currently available against HIV and other STDs". The USCCB, by not urging the Vatican to ease up its hard line on condoms, has failed to demonstrate pastoral compassion for these women. 

WHAT MUST WE DO TO SHOW SOLIDARITY WITH THESE INNOCENT VICTIMS

We must strongly urge the USCCB to join the other national conferences of bishops who have had the courage to stand up for the victims of HIV and AIDS notwithstanding the morally-unsupportable position of the Vatican against the use of condoms in battle against AIDS. Christ in his brief time on earth preached what is now characterized as “the preferential option for the poor” and urged his disciples and those who would follow to emulate his compassion for the poor. What more fundamental preferential option for the poor could there be than saving of the lives of these innocent women? We as true Christians need to speak up in loud and certain terms to our U.S. Catholic Bishops. They need to understand that following their cover-up of the clergy sexual abuse of children, their failure to insist that the Vatican be guided by the Church’s pastoral principles of moral theology to protect these innocent women makes them complicit in the horrendous HIV/AIDS holocaust in Africa and calls into question their moral capacity to lead their flocks.

We urge all who profess to be Catholic to phone, fax or e-mail Bishop Dewane at the diocesan chancery and urge him to prevail on his fellow bishops in the USCCB (1) to authorize Catholic Relief Services to provide condoms to couples where one spouse is HIV-positive and to instruct them that their proper and consistent use is a moral imperative and (2) to insist that the Vatican be guided by established principles of Catholic pastoral moral theology and relax its prohibition on the use of condoms where one spouse is HIV-positive. Request that he publish in the next issue of the diocesan newspaper his commitment to actively lobby his fellow bishops for support of this initiative. Then deposit this flyer in the collection plate plus your next regular Sunday offering. Your pastor should be pleased that you care about these innocent women and were moved to speak to the Bishop about their plight. 

CONTINUE TO CONTACT BISHOP DEWANE until his commitment appears in the diocesan newspaper.

Bishop Dewane’s contact information : Most Rev. Frank J. Dewane, 1000 Pinebrook Rd. Venice, FL 34285

Phone: (941) 484 9543 Fax: (941) 484 1121; Email:information@dioceseofvenice.org

1.200 ciutats contra la pena de mort

De Catalunya Religió

El proper dimarts 30 de novembre més de 1.200 ciutats de tot el món, 61 de les quals són capitals, estaran connectades amb Roma per a la més gran mobilització internacional que s’ha fet mai fins ara per parar totes les execucions capitals.

A Barcelona, l’Ajuntament i la Comunitat de Sant’Egidio convoquen aquesta iniciativa internacional on s’il·luminarà de manera especial la plaça del Rei. Aquest any a Madrid s’il·luminarà el Congrés dels Diputats.

L’acte a Barcelona començarà a les set de la tarda amb una taula rodona a la Reial Acadèmia de les Bones Lletres. La taula comptarà amb la presència el testimoni d’un fundador de la Coalició per l’Abolició de la Pena de Mort de Texas. A les vuit els participants aniran fins a la Plaça del Rei, que s’il·luminarà per sumar-se a la protesta internacional.

La Jornada Mundial de las “Ciutats per la Vida - Ciutats contra la Pena de Mort” recorda l’aniversari de la primera abolició de la pena de mort d’un ordenament jurídic en un Estat europeu, el Gran Ducat de Toscana, el 1786. La iniciativa –que arriba a la seva octava edició– està promoguda per la Comunitat de Sant’Egidio i té el suport de les principals associacions internacionals a favor dels drets humans reunides a la World Coalition Against the Death Penalty, entre les quals hi ha Amnistia Internacional, Ensemble contre la Peine de Mort, International Penal Reform i FIACAT.

La pena capital s’utilitza en un nombre cada vegada més reduït de països en el món i aquesta tendència mostra un comportament constant en el darrer quart de segle. Inclús en els països que mantenen la pena de mort hi ha agut passos significatius en el front abolicionista, tant entre la opinió publica com entre els seus dirigents.